dilluns, 28 de febrer del 2011

Les respostes al conflicte.


L’equip de bàsquet femení

L’equip de bàsquet femení del centre ha perdut dos partits seguits. Tu ets l’entrenador i creus que els pares i les mares de les jugadores no es preocupen d’acompanyar-les ni recollir-les i per això tu mateix ho has hagut de fer moltes setmanes. Tu també tens un fill que fa esport i no el pots acompanyar ni veure jugar gairebé mai. Fa quinze dies vas dir que tenies el cotxe espatllat per forçar alguna de les famílies a assumir la seva part de responsabilitat. El resultat ha estat que només han comparegut cinc jugadores cada partit i, sense ningú a la reserva, està clar que sempre perdran.

Què fas?

1. 1.Decideixes parlar amb la presidenta de l’Associació de Mares i Pares d’Alumnes (AMPA) i li dius que o bé arregla la situació o es queda sense entrenador.A

2. Decideixes parlar amb les mares i els pares de les jugadores i exposar-los clarament la situació. Com a mínim vols que se sacrifiquin a dur les noies un de cada dos partits i de l’altra meitat ja te’n continuaràs ocupant tu.

3. Consideres que no té cap importància perdre els partits i que l’important és participar.B

4. Decideixes parlar amb les mares i els pares de les jugadores per esbrinar com és que no ofereixen suport a les seves filles. Expliques com et trobes i escoltes les seves raons. Mireu de posar-vos d’acord entre tots/es.C

5. No vols portar problemes i decideixes seguir fent el transport.D


«La festa»

La Marta i tu aneu a una festa amb el seu xicot. Ell és dos anys més gran i no ha parat de beure alcohol i de comportar-se grollerament amb les noies. Tu t’ho has passat molt malament i només esperaves el moment de marxar. La Marta sembla no adonar-se de res i està realment encantada de sortir amb aquest noi. Com que prevèieu que faríeu tard, la Marta t’ha convidat a quedar-te a dormir a casa seva i, lògicament, comenteu la festa. La Marta vol saber què n’opines del seu xicot.

Què li dius?

1. 1.Li dius el que penses sense ofendre. Escoltes els motius pels quals a la Marta li agrada aquest noi. Vas amb molt de compte a l’hora de manifestar la teva opinió.D

2. Parleu les dues bastant clarament i arribeu a la conclusió que ni l’una ni l’altra veieu «objectivament» com és el noi i que, segurament, les dues teniu part de raó.B

3. Li dius que tens molta son i que ja en parlareu un altre moment.E

4. Mires de convèncer-la de com és el noi en realitat, ja que ella n’està massa enamorada i no se n’adona.A

5. Intentes manifestar la teva opinió però quan veus que la Marta està molt segura del seu xicot, penses que, probablement, estàs equivocada.C


«Reunió de professors/es»

Avui a la reunió de Claustre es decidirà qui formarà part de cada comissió aquest curs. Tu i la Roser voleu encarregar-vos de la biblioteca, però com que sou del mateix cicle, una de les dues haurà de participar en la revista de l’escola. Mentre que la comissió de biblioteca suposa una feina relativament tranquil·la, fer la revista comporta més tensió ja que cal perseguir tothom per tal que col·labori, estar pendent de què es lliurin els treballs a temps, distribuir-la…, i al final, tot són crítiques. La primera de queixar-se és la Roser. Tu ja fa tres anys consecutius que t’ocupes de la revista i vols variar. Només començar el claustre ho has deixat ben clar: la Roser és una gandula que només fa que criticar la feina dels altres i per una vegada no es morirà per implicar-se una mica. La Roser s’ha quedat tan parada que gairebé no ha sabut què respondre, només ha dit que ella fa el que pot per l’escola i ha acceptat l’encàrrec. Ara, però, t’adones que no tens raó i et sap greu el que ha passat. La Roser ha demostrat el seu compromís amb el centre en nombroses ocasions.

Què fas?

1. 1.Quan s’acaba la reunió dius que tens molta pressa i marxes cap a dinar.E

2. T’acostes a la Roser per dir-li que tenies bona part de raó i que segur que s’ho passarà bé a la comissió de revista escolar.A

3. Parles amb la Roser i suggereixes que potser sí que col·labora amb l’escola però que mai havia participat en la revista reconeixent, així, que ni tu ni ella teniu tota la raó.B

4. Et disculpes amb la Roser i admets que estaves totalment equivocada (encara que saps que és cert que la Roser mai no s’ha encarregat de la revista).C

5. Et disculpes amb la Roser per la teva intervenció en el claustre, ja que creus que podies haver dit el mateix més respectuosament. Et sap molt de greu haver-la disgustat i li preguntes si vol parlar del tema en un altre moment.D

«L’esmorzar»

A principis de curs el mestre del teu fill et va avisar que no dugués l’esmorzar a l’escola perquè a l’hora del pati els nens han de jugar. Tu i el teu marit comenceu a treballar a les set del matí i són els avis els que lleven el vostre fill i el preparen per anar al parvulari. El nen és lent menjant i no té mai gaire gana als matins. Encara que ja té cinc anys, els avis li donen el menjar a la boca i tu no pots dir-hi res. Ja fan prou encarregant-se de vestir-lo i acompanyar-lo i, ara, per acontentar el mestre, els has complicat la vida amb l’esmorzar. Ahir al vespre parlant amb el teu fill vas saber que molts dies no surt al pati sinó que es queda a la classe a acabar la feina. No deia el mestre que era tan important jugar?

Què fas?

1. 1.Quan veus el mestre a la porta de l’escola li demanes una entrevista per parlar del tema. Estàs disposada a escoltar-lo, però també vols explicar el teu punt de vista.D

2. A la porta de l’escola li dius ben clarament al mestre que el teu nen no té per què esmorzar a casa si, de totes maneres, el castiga cada dia sense pati.A

3. Passes un moment a la classe mirant d’arribar a un acord amb el mestre per tal que, com a mínim, deixi al teu fill que begui un suc i mengi unes galetes. Per la teva banda, encara que no t’agrada gens que el nen no surti al pati, estaries disposada a què el mestre el fes treballar durant l’estona d’esbarjo.B

4. Comentes al mestre el que t’ha dit el teu fill i ell et respon que sempre hi ha un alumne o altre que es queda a acabar feines a l’hora de pati i que no té més importància, de manera que ho deixes així.C

5. No vols cridar l’atenció anant a parlar amb el mestre i decideixes preocupar-te per la feina del teu fill i fer-li una mica de repàs cada tarda. E



SOLUCIONS:

A: Competició

B: Compromís.

C: Acomodació.

D: Col·laboració.

E: Evitació.

Estils d'afrontament dels conflictes.

Aquí tenim els 5 estils d'enfrontament de conflictes en funció de la preocupació de mi mateixa (eix vertical) i la preocupació pels altres ( eix horitzontal)

Competició: són els objectius personals.

evitació: No afrontar. Ni tu ni jo.

Compromís: Negociació

Acomodació: cedir.

Col·laboració: objectius comuns i alternatius.

dimecres, 23 de febrer del 2011

Elements del conflicte.

  • PERSONES

- Protagonistes

- Poder en el conflicte

- Percepcions del problema

- Emocions i sentiments

- Posicions

- Interessos i necessitats

- Valors i principis

  • PROCÉS

- La dinàmica del conflicte

- La relació i la comunicació

- Estils d’enfrontament al conflicte

  • PROBLEMA

- El “meollo”-> La història; la substància.

- Tipus de conflicte:

- Relació/comunicació

- Interessos i necessitats:

- Conflicte de recursos: temes materials com immaterials.

- Conflicte per activitat: com realitzeu les feines.

- Conflicte de preferencies/creences/valors.

dilluns, 21 de febrer del 2011

NO HAY INTERACCIÓN HUMANA EXENTA DE CONFLICTOS

Aquest esquema és per mostrar que no hi ha interacció humana exempta de conflicte. Ho important és saber com gestionar-lo. Tenim diferents alternatives de resolució de conflictes, no us equivoqueu, la violència no és una bona descició.
Com per exemple trobem la mediació que és una resolució on sempre les parts surten guanyant.

Els conflictes poden ser de dos tipus:
- positiu: on existeix un creixement personal.
- Negatiu: pot causar residus.

El conflicte a la vida de les persones

CAS1:

En la clase de matemáticas de 4º curso de una escuela primaria de Barcelona, están trabajando las figuras geométricas. Suena el timbre para indicar que llega la hora del patio. Los alumnos, unos impacientes por salir a jugar, y otros hambrientos y deseosos para comerse el bocadillo, salen escopeteados del aula sin recoger el material que han utilizado en clase. Unos juegan, otros desayunan, otros se discuten por el balón de fútbol,... Al finalizar el recreo, vuelve a sonar al timbre, los y las profesoras se ponen en la puerta de entrada del edificio indicando que hagan filas para poder entrar en las aulas y reemprender las clases.

En la clase de 4º, después de que la profesora ponga orden a todo el desorden que genera la vuelta del patio, Pepi exclama: “¡Profe, mi compás! Yo lo dejé encima de mi mesa cuando me marché al patio y ya no está! ¡Me lo han robado! ¡Fue mi regalo de Reyes de este año!”

La profesora intenta calmar a Pepi y pregunta quién le ha quitado el compás.

De repente, Antonio, dice: “Yo he visto a Daniel en la mesa de Pepi cuando ha sonado el timbre.”

La profesora no presta atención a la intervención de Antonio y pregunta por segunda vez quién ha sido.

Montse, muy amiga de Pepi, dice: “Antes Antonio me pidió el compás y yo no quise dejárselo porqué seguro que me lo iba a romper. Estoy segura que como no tiene, le ha quitado el compás a Pepi.”

La profesora pregunta a Antonio: “Antonio, ¿puede ser que le hayas cogido el compás a Pepi y se te haya olvidado devolvérselo?”

Antonio responde “¿¿¿¡¡¡No señorita, le prometo que yo no he sido!!!???”

Montse interviene: “Ah, ¿no? Y entonces, ¿por qué dices que es Daniel? ¡Seguro que es porqué has sido tú! Como Pepi no quiere ser tu novia... ¡pues le robas el compás!!

Antonio se enfada muchísimo y va directo a la mesa de Montse y empieza a discutir con ella. La situación empieza a descontrolarse. La profesora no sabe qué hacer.


  • Caracterización de los personajes:

Pepi. Es la alumna a quien le han quitado el compás. Le gusta un chico de clase, Daniel. Pepi es muy buena amiga de Montse, otra compañera de clase.

Montse. Es muy buena amiga de Pepi.

Daniel. Es el niño guapo de la clase, con buenas calificaciones en los exámenes, con un comportamiento excelente y juega muy bien a fútbol.

Antonio. Está cansado que todos le culpen por todo lo que suceda en clase. A Antonio le gusta Pepi.

finalització del cas: amb al discussió els alumnes toquen el radiador que està al costat de la taula de la pepi, i apareix el compàs.

Conclusions:

Sempre hi ha tres components que defineixen un prejudici. són: el pensament, els sentiments i l'actuació.

Amb aquesta activitat podem treballar que a partir de la vida quotidiana pot apareixer el conflicte.

No existeix interecció humana fora del conflicte.

no podem pensar com a éssers neutres ( som subjectius)


dimecres, 16 de febrer del 2011

CONFLICTE I VIOLÈNCIA

Aquests dos conceptes abans eren sinònims i avui en dia no sempre (un conflicte no ha de generar violència).

Què és la violència? La violència és una resposta negativa per resoldre el conflicte.

En situacions extremes es veu com en un canvi de percepció davant d’una persona desencadena la violència.

La persona pot ser violenta quan veuen l’altre com a objecte ( es deshumanitza la persona)

COMPONENTS DE LA DESHUMANITZACIÓ:

- La imatge que, des dels mitjans de comunicació, es construeix de les condicions de vida en els països d’origen.

- La legitimació de les condicions de desigualtat.

- El seu paper com a força de treball.

- L’assignació d’una identitat basada en estereotips i prejudicis.

- La vivència de la diversitat cultural.

Aquesta mala resolució de conflictes ens porten a parlar de la violència de gènere. Aquesta violència es pot donar a un conflicte portat a l’extrem i mal resolt? Des de la meva opinió si.

A la dona se la deshumanitza i se la crea com un objecte on s’ha de sotmetre a l’home. Avui en dia s’intenta lluitar per una millora en aquestes diferències i en el no deshumanització de la dona. La violència NO resolt els conflictes!


Aquí un vídeo de la violència de gènere!