mediciació i gestió dels conflictes
dimecres, 15 de juny del 2011
finalització del bloc.
A mi, el meu món és dins del CAU i la mediació m'ha ajudat a treballar amb els nens els conflictes i, a portar els meus conflictes dins del cau d'una manera més positiva.
Vull finalitzar aquest bloc amb un vídeo d'una trobada de caps escoltes de Catalunya, per que conegueu una mica més el meu món.
Esperem que el bloc us hagi agradat
Fins un altre!
AUTOAVALUACIÓ
Com he escrit anteriorment, crec que la meva participació ha estat bona. Però ara vull comentar la meva vida d’estudiant a l’assignatura optativa de mediació.
He assistit a la majoria de classes per no dir a totes, ja que els últims dies vaig començar a treballar. Així que la meva voluntarietat i interès per l’assignatura és alta.
En el meu blog, es pot comprovar el meu seguiment dins de la classe i, a més a més la meva ampliació personal, tot i que no he aportat en tots els temes que m’ha presentat una mediació, però he aportat el tema d’actualitat que ha fet reflexionar-me i reconstruir el que personalment està mal fet.
Crec que aquesta assignatura m’ha aportat molt, de manera que sempre que puc tindre l’oportunitat de veure de fer mediació, o simplement d’ensenyar als altres que no un conflicte és dolent i que pot existir un guanya-guanya.
Si m’hagués de posar una nota hem posaria un excel·lent, ja que si que he fallat els últims dies de classe per el tema anteriorment esmentat, però si ens cenyim a la qualificació del programa d’assignatura, crec que compleixo els requisits i, personalment m’he treballat aquesta assignatura per interès a seguir estudiant mediació.
AVALUACIÓ ASSIGNATURA
Al triar aquesta optativa tenia les idees força distorsionades pel curs que vaig fer a l’ESO amb l’escola, em va agradar fer-ho i ara tenia l’oportunitat d’endinsar-me més.
L’assignatura m’ha agradat molt, crec que hi ha hagut una teòrica justa per poder portar a terme una mediació i, ajuts per part de la professora en dipositar-nos el material necessari per establir coneixements propis.
Tot i això, m’hagués agradat que hi hagués hagut més pràctica, ja que al fi i al cap podem conèixer la teòrica, però si no sabem portar correctament la pràctica no ens sortirem.
El que m’ha agradat molt i, per tant puntuo molt bé, han estat les conferències que s’han portat a classe, ja que ha fet que obríssim la ment i veiéssim diferents casos on la mediació és porta com i quan.
Probablement no podem demanar més de l’assignatura per les hores que conté, però si t’obre la ment per si t’agradaria poder cursar això amb especialitat amb un màster i el que és més important, t’obre els ulls per portar la mediació a la pràctica de cada dia, i a la teva vida social.
Podríem dir que ara veig conflictes, però de manera positiva i, també que no s’ha de guanyar-perdre, sinó que existeix un guanya-guanya, el que passa es que s’ha de buscar.
ANÀLISIS DE PARTICIPACIÓ
Durant el curs, hem tingut la possibilitat de fer diferents jocs de rol o en presentacions de documents.
Personalment, considero que jo he estat una persona participativa, ja que en els jocs d’inici de mòdul, vaig estar sortint de voluntària per tal de realitzar diferents jocs creatius i interessants, com un d’ells era la rotllana tancada i, si volies entrar havies de demanar si us plau. A més a més, a les exposicions dels companys he participat en els jocs de rol que presentaven i també en les exposicions d’inici de mòdul, com per exemple aquell dia que vam haver de llegir un document i posar-lo en comú amb el grup i, que després ens vam decidir exposar davant la classe tot i que cap grup més ho fes.
Crec que la participació és una bona manera d’aprendre i per això i per les ganes que hi he posat, crec que la meva participació ha estat correcte i moderadadimarts, 14 de juny del 2011
a més a més: mediació policial?
Arrel d'això, vaig qüestionar-me que seria interessant que els policies es formessin en mediació, ja que dintre aquests casos, si els hi haguessin explicat i aclara't les coses els indignats haurien obert les portes sense rebutjos.
Buscant informació he trobat un document que parla sobre la mediació policial i la qual ens diu:
"Ja hem al·ludit a les dificultats que comporta l’ús de la mediació en un context
policial a partir de la pròpia conceptualització de mediació. Però les dificultats
no impliquen que hi calgui renunciar. Així, Monjardet (1998) sosté que és obvi
que quan la policia actua com a policia judicial la mediació és impossible, no és
així quan actua com a policia administrativa. És més, afirma que si la policia només
és concebuda com el poder del més fort, ja ha perdut la partida, perquè l’únic
recurs eficaç és «l’autoritat professional» reconeguda com a tal. Sosté que la policia
és legítima per la qualitat del servei prestat i que la mediació hi contribueix.9
En altres casos, com és el de la policia de proximitat, la mediació es pot veure
com un recurs molt potent per a afrontar problemàtiques policials."
i més tard ens parla de:
"Podem concloure, doncs, que la mediació policial, des de l’òptica de la comunitat
i el servei públic, pot ser vista com una forma específica de mediació comunitària
sense que això impliqui forçar els conceptes teòrics.
Aquesta inclusió té, a més a més, un clar avantatge: la tasca mediadora policial
pot tenir un tractament més homogeni en el camp del propi desenvolupament
de la mediació comunitària exercida per serveis propers a la policia, com poden
ser els vinculats a la justícia restaurativa, o a serveis socials, etc."
llegint aquests textos, he estat reflexionant, i penso que sempre s'hauria de fer mediació. És important que aprenguem a ser mediadors, i personalment, els policies quan porten una porra a la mà, deixen de ser mediadors.
Aquí penjo un vídeo on es pot veure que si que existia una mediació portada a terme per experts el dia 27 de maig, però correcte?
http://www.btvnoticies.cat/2011/05/27/els-mediadors-entre-mossos-i-indignats-no-sen-surten/
quan parlo de correcte, parlo del punt de vista que els indignats aquesta mediació els hi venia de sobte, no tenien explicació anterior, a més a més, presionats amb els mossos. Així doncs, una mediació que ha de ser voluntària amb el temps necessari va ser portat ràpodament i amb neguit per part dels indignats i pressió per part dels mossos.
Crec que no va ser una mediació correcte, i que per un proper cop la mediació hauria de portar-se en un àmbit neutral i tranquil.
També vull aportar un vídeo on es porta a debat l'actuació dels mossos el dia 27 de maig del 2011:
divendres, 10 de juny del 2011
Mediación escolar: propuestas, reflexiones y experiencias de Florencia Brandomi.
Capítol 4: los alumnos como pacificadores: cómo enseñar a los estudiantes a resolver problemas.
Aquest capítol ens mostra un programa per ensenyar als alumnes ha ser pacificadors, el qual ens parla de que a l’escola abunden el problemes, o per convertir l’escola en un lloc disciplinat i pacífic és necessari saber portar els conflictes constructivament, sense recorre a la violència física o verbal. Per aconseguir això, hem d’aconseguir ensenyar als alumnes ha ser pacificadors.
Aquest programa té la duració de 12 anys, en cada un l’alumne aprèn procediments de negociació i mediació cada cop més complexes.
L’aplicació d’aquest programa consta de sis passos:
1.- S’ha de crear un context de cooperació.
Un programa per la Resolució de Conflictes ha de procurar alguna cosa més que canviar la conducta individual. Ha de convertir tot l’entorn escolar en una comunitat d’aprenentatge, la qual els alumnes creguin en la NO violència i SI en la solució de problemes.
Per saber portar els conflictes de forma constructiva, aquests s’han de donar en un context cooperatiu i no competitiu.
En un context competitiu, en el que els alumnes rivalitzen entre ells per una mínima recompensa, manca de sentit ensenyar-los a saber portar els conflictes de manera constructiva. En una competència els alumnes han de vèncer als demés per aconseguir el que es desitgi.
En canvi, en un context cooperatiu els alumnes treballen junts per arribar a la meta compartida. Qui copera amb els demés pensa a llarg termini.
Els conflictes es defineixen com problemes compartits que han de resoldre’s d’una manera que beneficiï a tots els involucrats.
La manera de més senzilla de crear un context consisteix en incloure la cooperació en la majoria de les situacions d’aprenentatge.
2.- Ensenyar als alumnes què és un conflicte.
La majoria dels estudiant tenen una actitud negativa que els porta a considerar els conflictes com alguna cosa destructiva.
En realitat els conflictes són inevitables. Tractar d’eliminar-los és tant difícil pels alumnes com impedir que la terra giri sobre el seu eix. La presencia dels conflictes indica que les persones tenen metes que els preocupa i participen en relacions que valoren. L’absència de conflictes es sovint senyal d’una situació disfuncional en la que ni les metes, ni les relacions són vàlides.
3.- Tercer pas: ensenyar a alumnes a negociar
“ la mejor forma que conozco para derrotar a un enemigo és hacerse amigo de él” A.L
La negociació és un procés per el qual les persones tracte d’aconseguir una conciliació quan:
a) Tenen tants interessos comuns com oposats
b) Vol arribar a un acord.
Hi ha dos maneres de negociació: La distributiva de guanyar o perdre i la integradora o resolució de conflicte. La negociació basada en la resolució de conflictes comprèn els següents passos:
1.- Descriure el que es desitja
2.-Descriure els sentiments
3.- Descriure les raons dels desitjos i sentiments.
4.- Adoptar la perspectiva del contrincant i comunicar la pròpia comprensió dels desitjos i sentiments de l’altre, i de les raons subjacents.
5.- Crear tres plans alternatius per resoldre el conflicte que maximitzin els beneficis mutus.
6.- Escollir un dels plans i formalitzar l’acord amb una encaixada de mans.
4.-Quart pas: ensenyar als alumnes a mediar en els conflictes dels companys.
Amb el Programa per ensenyar als alumnes a ser pacificadors, tots els estudiants aprenen els procediments i les habilitats necessàries per mediar en els conflictes d’interès dels companys.
Si la mediació de iguals fracassa, el docent media en el conflicte. Si també fracassa, el docent arbitra. Si això fracassa, el director de l’escola media i finalment si això tampoc funciona passa a arbitrar el director.
Cinquè pas: aplicar el programa per ensenyar als alumnes a ser pacificadors.
Cada dia el professor escull a dos estudiants que portaran el rol de mediadors, aleshores tots els conflictes que no puguin resoldre per ells mateixos es portarà als mediadors.
Al principi els estudiants fan la mediació en parella, així poden anar aprenent coses d’un de l’altre.
Sisè pas: continuar les classes per refinar i millorar les habilitats dels alumnes.
dimecres, 25 de maig del 2011
mediació comunitària.
Amb l'àmbit comunitari es toquen diverses institucions.
Es treballa amb la gestió alternativa de conflictes (GAC).
S'ha de visualitzar la mediació comunitària com la cerca de la convivència millor.
Aquesta mediació, implica programes específics, on el 90% dels mediadors són comunitàris
Aquesta mediació parteix del reconeixement i la reorganització, on no es preten modificar el conflicte, sinó a les persones perquè millorin el conflicte.
Personalment, crec que la mediació comunitària és important per una millora com pot ser en el barri o en el meu àmbit "el cau".
tot i això, crec que no ha de partir de les multes com s'assenyala anteriorment, ja que una mediació hauria d'ajudar-nos a millorar personalment, i si hi posem les multes l'únic que millorarem és el conflicte.
Crec, que la mediació ja es bona en si i no es necessari posar-li premis ni castigs, però crec que la mediació comunitària és molt difícil i molt personalitzada, per això seria necessari que cada poble o ciutat dispossessin dels mediadors comunitàris necessaris per portar la feina canalitzada i correcte.