Crec que hi ha molts moments a la vida en que la mediació t'aporta molt.
A mi, el meu món és dins del CAU i la mediació m'ha ajudat a treballar amb els nens els conflictes i, a portar els meus conflictes dins del cau d'una manera més positiva.
Vull finalitzar aquest bloc amb un vídeo d'una trobada de caps escoltes de Catalunya, per que conegueu una mica més el meu món.
Esperem que el bloc us hagi agradat
Fins un altre!
dimecres, 15 de juny del 2011
AUTOAVALUACIÓ
Com he escrit anteriorment, crec que la meva participació ha estat bona. Però ara vull comentar la meva vida d’estudiant a l’assignatura optativa de mediació.
He assistit a la majoria de classes per no dir a totes, ja que els últims dies vaig començar a treballar. Així que la meva voluntarietat i interès per l’assignatura és alta.
En el meu blog, es pot comprovar el meu seguiment dins de la classe i, a més a més la meva ampliació personal, tot i que no he aportat en tots els temes que m’ha presentat una mediació, però he aportat el tema d’actualitat que ha fet reflexionar-me i reconstruir el que personalment està mal fet.
Crec que aquesta assignatura m’ha aportat molt, de manera que sempre que puc tindre l’oportunitat de veure de fer mediació, o simplement d’ensenyar als altres que no un conflicte és dolent i que pot existir un guanya-guanya.
Si m’hagués de posar una nota hem posaria un excel·lent, ja que si que he fallat els últims dies de classe per el tema anteriorment esmentat, però si ens cenyim a la qualificació del programa d’assignatura, crec que compleixo els requisits i, personalment m’he treballat aquesta assignatura per interès a seguir estudiant mediació.
AVALUACIÓ ASSIGNATURA
Al triar aquesta optativa tenia les idees força distorsionades pel curs que vaig fer a l’ESO amb l’escola, em va agradar fer-ho i ara tenia l’oportunitat d’endinsar-me més.
L’assignatura m’ha agradat molt, crec que hi ha hagut una teòrica justa per poder portar a terme una mediació i, ajuts per part de la professora en dipositar-nos el material necessari per establir coneixements propis.
Tot i això, m’hagués agradat que hi hagués hagut més pràctica, ja que al fi i al cap podem conèixer la teòrica, però si no sabem portar correctament la pràctica no ens sortirem.
El que m’ha agradat molt i, per tant puntuo molt bé, han estat les conferències que s’han portat a classe, ja que ha fet que obríssim la ment i veiéssim diferents casos on la mediació és porta com i quan.
Probablement no podem demanar més de l’assignatura per les hores que conté, però si t’obre la ment per si t’agradaria poder cursar això amb especialitat amb un màster i el que és més important, t’obre els ulls per portar la mediació a la pràctica de cada dia, i a la teva vida social.
Podríem dir que ara veig conflictes, però de manera positiva i, també que no s’ha de guanyar-perdre, sinó que existeix un guanya-guanya, el que passa es que s’ha de buscar.
ANÀLISIS DE PARTICIPACIÓ
Durant el curs, hem tingut la possibilitat de fer diferents jocs de rol o en presentacions de documents.
Personalment, considero que jo he estat una persona participativa, ja que en els jocs d’inici de mòdul, vaig estar sortint de voluntària per tal de realitzar diferents jocs creatius i interessants, com un d’ells era la rotllana tancada i, si volies entrar havies de demanar si us plau. A més a més, a les exposicions dels companys he participat en els jocs de rol que presentaven i també en les exposicions d’inici de mòdul, com per exemple aquell dia que vam haver de llegir un document i posar-lo en comú amb el grup i, que després ens vam decidir exposar davant la classe tot i que cap grup més ho fes.
Crec que la participació és una bona manera d’aprendre i per això i per les ganes que hi he posat, crec que la meva participació ha estat correcte i moderadadimarts, 14 de juny del 2011
a més a més: mediació policial?
Estem al contacte del moviment que està sorgint a Espanya (spanishrevolution) i, més properament el desllotjament que va patir la Plaça Catalunya el 27/05/2011.
Arrel d'això, vaig qüestionar-me que seria interessant que els policies es formessin en mediació, ja que dintre aquests casos, si els hi haguessin explicat i aclara't les coses els indignats haurien obert les portes sense rebutjos.
Buscant informació he trobat un document que parla sobre la mediació policial i la qual ens diu:
"Ja hem al·ludit a les dificultats que comporta l’ús de la mediació en un context
policial a partir de la pròpia conceptualització de mediació. Però les dificultats
no impliquen que hi calgui renunciar. Així, Monjardet (1998) sosté que és obvi
que quan la policia actua com a policia judicial la mediació és impossible, no és
així quan actua com a policia administrativa. És més, afirma que si la policia només
és concebuda com el poder del més fort, ja ha perdut la partida, perquè l’únic
recurs eficaç és «l’autoritat professional» reconeguda com a tal. Sosté que la policia
és legítima per la qualitat del servei prestat i que la mediació hi contribueix.9
En altres casos, com és el de la policia de proximitat, la mediació es pot veure
com un recurs molt potent per a afrontar problemàtiques policials."
i més tard ens parla de:
"Podem concloure, doncs, que la mediació policial, des de l’òptica de la comunitat
i el servei públic, pot ser vista com una forma específica de mediació comunitària
sense que això impliqui forçar els conceptes teòrics.
Aquesta inclusió té, a més a més, un clar avantatge: la tasca mediadora policial
pot tenir un tractament més homogeni en el camp del propi desenvolupament
de la mediació comunitària exercida per serveis propers a la policia, com poden
ser els vinculats a la justícia restaurativa, o a serveis socials, etc."
llegint aquests textos, he estat reflexionant, i penso que sempre s'hauria de fer mediació. És important que aprenguem a ser mediadors, i personalment, els policies quan porten una porra a la mà, deixen de ser mediadors.
Aquí penjo un vídeo on es pot veure que si que existia una mediació portada a terme per experts el dia 27 de maig, però correcte?
http://www.btvnoticies.cat/2011/05/27/els-mediadors-entre-mossos-i-indignats-no-sen-surten/
quan parlo de correcte, parlo del punt de vista que els indignats aquesta mediació els hi venia de sobte, no tenien explicació anterior, a més a més, presionats amb els mossos. Així doncs, una mediació que ha de ser voluntària amb el temps necessari va ser portat ràpodament i amb neguit per part dels indignats i pressió per part dels mossos.
Crec que no va ser una mediació correcte, i que per un proper cop la mediació hauria de portar-se en un àmbit neutral i tranquil.
També vull aportar un vídeo on es porta a debat l'actuació dels mossos el dia 27 de maig del 2011:
Arrel d'això, vaig qüestionar-me que seria interessant que els policies es formessin en mediació, ja que dintre aquests casos, si els hi haguessin explicat i aclara't les coses els indignats haurien obert les portes sense rebutjos.
Buscant informació he trobat un document que parla sobre la mediació policial i la qual ens diu:
"Ja hem al·ludit a les dificultats que comporta l’ús de la mediació en un context
policial a partir de la pròpia conceptualització de mediació. Però les dificultats
no impliquen que hi calgui renunciar. Així, Monjardet (1998) sosté que és obvi
que quan la policia actua com a policia judicial la mediació és impossible, no és
així quan actua com a policia administrativa. És més, afirma que si la policia només
és concebuda com el poder del més fort, ja ha perdut la partida, perquè l’únic
recurs eficaç és «l’autoritat professional» reconeguda com a tal. Sosté que la policia
és legítima per la qualitat del servei prestat i que la mediació hi contribueix.9
En altres casos, com és el de la policia de proximitat, la mediació es pot veure
com un recurs molt potent per a afrontar problemàtiques policials."
i més tard ens parla de:
"Podem concloure, doncs, que la mediació policial, des de l’òptica de la comunitat
i el servei públic, pot ser vista com una forma específica de mediació comunitària
sense que això impliqui forçar els conceptes teòrics.
Aquesta inclusió té, a més a més, un clar avantatge: la tasca mediadora policial
pot tenir un tractament més homogeni en el camp del propi desenvolupament
de la mediació comunitària exercida per serveis propers a la policia, com poden
ser els vinculats a la justícia restaurativa, o a serveis socials, etc."
llegint aquests textos, he estat reflexionant, i penso que sempre s'hauria de fer mediació. És important que aprenguem a ser mediadors, i personalment, els policies quan porten una porra a la mà, deixen de ser mediadors.
Aquí penjo un vídeo on es pot veure que si que existia una mediació portada a terme per experts el dia 27 de maig, però correcte?
http://www.btvnoticies.cat/2011/05/27/els-mediadors-entre-mossos-i-indignats-no-sen-surten/
quan parlo de correcte, parlo del punt de vista que els indignats aquesta mediació els hi venia de sobte, no tenien explicació anterior, a més a més, presionats amb els mossos. Així doncs, una mediació que ha de ser voluntària amb el temps necessari va ser portat ràpodament i amb neguit per part dels indignats i pressió per part dels mossos.
Crec que no va ser una mediació correcte, i que per un proper cop la mediació hauria de portar-se en un àmbit neutral i tranquil.
També vull aportar un vídeo on es porta a debat l'actuació dels mossos el dia 27 de maig del 2011:
divendres, 10 de juny del 2011
Mediación escolar: propuestas, reflexiones y experiencias de Florencia Brandomi.
Capítol 4: los alumnos como pacificadores: cómo enseñar a los estudiantes a resolver problemas.
Aquest capítol ens mostra un programa per ensenyar als alumnes ha ser pacificadors, el qual ens parla de que a l’escola abunden el problemes, o per convertir l’escola en un lloc disciplinat i pacífic és necessari saber portar els conflictes constructivament, sense recorre a la violència física o verbal. Per aconseguir això, hem d’aconseguir ensenyar als alumnes ha ser pacificadors.
Aquest programa té la duració de 12 anys, en cada un l’alumne aprèn procediments de negociació i mediació cada cop més complexes.
L’aplicació d’aquest programa consta de sis passos:
1.- S’ha de crear un context de cooperació.
Un programa per la Resolució de Conflictes ha de procurar alguna cosa més que canviar la conducta individual. Ha de convertir tot l’entorn escolar en una comunitat d’aprenentatge, la qual els alumnes creguin en la NO violència i SI en la solució de problemes.
Per saber portar els conflictes de forma constructiva, aquests s’han de donar en un context cooperatiu i no competitiu.
En un context competitiu, en el que els alumnes rivalitzen entre ells per una mínima recompensa, manca de sentit ensenyar-los a saber portar els conflictes de manera constructiva. En una competència els alumnes han de vèncer als demés per aconseguir el que es desitgi.
En canvi, en un context cooperatiu els alumnes treballen junts per arribar a la meta compartida. Qui copera amb els demés pensa a llarg termini.
Els conflictes es defineixen com problemes compartits que han de resoldre’s d’una manera que beneficiï a tots els involucrats.
La manera de més senzilla de crear un context consisteix en incloure la cooperació en la majoria de les situacions d’aprenentatge.
2.- Ensenyar als alumnes què és un conflicte.
La majoria dels estudiant tenen una actitud negativa que els porta a considerar els conflictes com alguna cosa destructiva.
En realitat els conflictes són inevitables. Tractar d’eliminar-los és tant difícil pels alumnes com impedir que la terra giri sobre el seu eix. La presencia dels conflictes indica que les persones tenen metes que els preocupa i participen en relacions que valoren. L’absència de conflictes es sovint senyal d’una situació disfuncional en la que ni les metes, ni les relacions són vàlides.
3.- Tercer pas: ensenyar a alumnes a negociar
“ la mejor forma que conozco para derrotar a un enemigo és hacerse amigo de él” A.L
La negociació és un procés per el qual les persones tracte d’aconseguir una conciliació quan:
a) Tenen tants interessos comuns com oposats
b) Vol arribar a un acord.
Hi ha dos maneres de negociació: La distributiva de guanyar o perdre i la integradora o resolució de conflicte. La negociació basada en la resolució de conflictes comprèn els següents passos:
1.- Descriure el que es desitja
2.-Descriure els sentiments
3.- Descriure les raons dels desitjos i sentiments.
4.- Adoptar la perspectiva del contrincant i comunicar la pròpia comprensió dels desitjos i sentiments de l’altre, i de les raons subjacents.
5.- Crear tres plans alternatius per resoldre el conflicte que maximitzin els beneficis mutus.
6.- Escollir un dels plans i formalitzar l’acord amb una encaixada de mans.
4.-Quart pas: ensenyar als alumnes a mediar en els conflictes dels companys.
Amb el Programa per ensenyar als alumnes a ser pacificadors, tots els estudiants aprenen els procediments i les habilitats necessàries per mediar en els conflictes d’interès dels companys.
Si la mediació de iguals fracassa, el docent media en el conflicte. Si també fracassa, el docent arbitra. Si això fracassa, el director de l’escola media i finalment si això tampoc funciona passa a arbitrar el director.
Cinquè pas: aplicar el programa per ensenyar als alumnes a ser pacificadors.
Cada dia el professor escull a dos estudiants que portaran el rol de mediadors, aleshores tots els conflictes que no puguin resoldre per ells mateixos es portarà als mediadors.
Al principi els estudiants fan la mediació en parella, així poden anar aprenent coses d’un de l’altre.
Sisè pas: continuar les classes per refinar i millorar les habilitats dels alumnes.
Així treballen contínuament la mediació, i la poden anar millorant al llarg dels 12 an
dimecres, 25 de maig del 2011
mediació comunitària.
es desenvolupa en el context públic. Es creen unes ordenances que regulen la convivència. Els que transgredeixen els multem.
Amb l'àmbit comunitari es toquen diverses institucions.
Es treballa amb la gestió alternativa de conflictes (GAC).
S'ha de visualitzar la mediació comunitària com la cerca de la convivència millor.
Aquesta mediació, implica programes específics, on el 90% dels mediadors són comunitàris
Aquesta mediació parteix del reconeixement i la reorganització, on no es preten modificar el conflicte, sinó a les persones perquè millorin el conflicte.
Personalment, crec que la mediació comunitària és important per una millora com pot ser en el barri o en el meu àmbit "el cau".
tot i això, crec que no ha de partir de les multes com s'assenyala anteriorment, ja que una mediació hauria d'ajudar-nos a millorar personalment, i si hi posem les multes l'únic que millorarem és el conflicte.
Crec, que la mediació ja es bona en si i no es necessari posar-li premis ni castigs, però crec que la mediació comunitària és molt difícil i molt personalitzada, per això seria necessari que cada poble o ciutat dispossessin dels mediadors comunitàris necessaris per portar la feina canalitzada i correcte.
Amb l'àmbit comunitari es toquen diverses institucions.
Es treballa amb la gestió alternativa de conflictes (GAC).
S'ha de visualitzar la mediació comunitària com la cerca de la convivència millor.
Aquesta mediació, implica programes específics, on el 90% dels mediadors són comunitàris
Aquesta mediació parteix del reconeixement i la reorganització, on no es preten modificar el conflicte, sinó a les persones perquè millorin el conflicte.
Personalment, crec que la mediació comunitària és important per una millora com pot ser en el barri o en el meu àmbit "el cau".
tot i això, crec que no ha de partir de les multes com s'assenyala anteriorment, ja que una mediació hauria d'ajudar-nos a millorar personalment, i si hi posem les multes l'únic que millorarem és el conflicte.
Crec, que la mediació ja es bona en si i no es necessari posar-li premis ni castigs, però crec que la mediació comunitària és molt difícil i molt personalitzada, per això seria necessari que cada poble o ciutat dispossessin dels mediadors comunitàris necessaris per portar la feina canalitzada i correcte.
dilluns, 23 de maig del 2011
jústicia juvenil
En santi, educador de l'Alzina (centre juvenil), ens parla del reglament que es porta a terme per entrar a dins d'un centre juvenil.
el més interessant, que coneixem alguns de nosaltres, ja que hem fet l'assignatura de pedagogia de la inadaptació social, és que els agressors menors d'edat, tenen la possibilitat de ser reeducats i per tant la mediació la consideren més factible, tot i això, cal dir que no sempre és així, ja que la mediació com sabem d'un bon principi és a partir del voluntariat i si el menor no està disposat a parlar amb la víctima i arribar a un acord no és porta a terme.
Aquest tipus de mediació el porta a terme SMAT (servei de mediació i assessorament tècnic) el qual, a partir dels informes que se'ls i dona han de decidir si fan mediació o passen el nen a l'assessorament tècnic el qual s'haura de tramitar papers per passar pels jutjats.
El que hi ha d'interessant en aquesta mediació, és que el menor pot restaruar el mal que ha fet i sentir empatía per la víctima. A més a més, és una oportunitat perquè la víctima també coneixi perquè el menor ha fet això i si es pot arribar a un acord.
En Jaume, ens va presentar diferents casos de mediació portada a terme amb el SMAT i és curiós veure com en alguns casos la mediació és fantàstica i no s'ha d'arribar per un jutjat i d'altres que no serveix de res i finalment s'ha de passar-hi.
Tot i això cal dir que no tots passen per mediació, depèn del delicte que has comés, per tant hi haurà gent que no optarà per aquesta opció: La mediació.
Vull comentar, que tenim regulat la justícia juvenil a la llei 5/2000.
el més interessant, que coneixem alguns de nosaltres, ja que hem fet l'assignatura de pedagogia de la inadaptació social, és que els agressors menors d'edat, tenen la possibilitat de ser reeducats i per tant la mediació la consideren més factible, tot i això, cal dir que no sempre és així, ja que la mediació com sabem d'un bon principi és a partir del voluntariat i si el menor no està disposat a parlar amb la víctima i arribar a un acord no és porta a terme.
Aquest tipus de mediació el porta a terme SMAT (servei de mediació i assessorament tècnic) el qual, a partir dels informes que se'ls i dona han de decidir si fan mediació o passen el nen a l'assessorament tècnic el qual s'haura de tramitar papers per passar pels jutjats.
El que hi ha d'interessant en aquesta mediació, és que el menor pot restaruar el mal que ha fet i sentir empatía per la víctima. A més a més, és una oportunitat perquè la víctima també coneixi perquè el menor ha fet això i si es pot arribar a un acord.
En Jaume, ens va presentar diferents casos de mediació portada a terme amb el SMAT i és curiós veure com en alguns casos la mediació és fantàstica i no s'ha d'arribar per un jutjat i d'altres que no serveix de res i finalment s'ha de passar-hi.
Tot i això cal dir que no tots passen per mediació, depèn del delicte que has comés, per tant hi haurà gent que no optarà per aquesta opció: La mediació.
Vull comentar, que tenim regulat la justícia juvenil a la llei 5/2000.
dimecres, 18 de maig del 2011
Xerrada Oriol
"A nivell de centre o des de la nostra formació com a mestres no hem rebut en la majoria de casos una formació o assessorament per afrontar aquestes situacions de conflicte, i en molts casos l’ experiència pròpia i el fet d’anar-nos trobant amb elles fa que anem adquirint eines per resoldre aquestes situacions problemàtiques.
- Estar molt atent a les “espurnes ” principals d’un possible conflicte per tal que no vagi a més i que aquest no s'estengui fora de l’espai d’escola.
- Marcar als alumnes les seves funcions dins de l’aula, demanant que desconnectin dels problemes externs.
En el cas de situacions d'intolerància o racisme tallar-les
d’arrel en el moment que es donen i posteriorment parlar amb
l’intern per tal que no es tornin a repetir.
- Fer veure que d’escola és un espai d’ajuda ( del mestre als
alumnes o entre alumnes ) per tal de que cada alumne assoleixi
els objectius formatius.
- En el cas de situacions de drogodependència fer entendre a
l’alumne les seves obligacions dins l’aula i que aquestes s’han
de complir pel bon funcionament de l’activitat. ( Alumnes que
s’adormen per la medicació, que venen a l’escola i no tenen
ganes de fer res )"
Utilitzant aquestes paraules de conferenciant Oriol, he estat reflexionant sobre aquest tema i buscant si existeixen programes de mediació dins de la presò.
Personalment, es extrany o potser avui en dia una mica incoherent, que dins de la presó no existeixin persones que portin a terme una mediació, ja que dins de la presó és on probablement existeixin més conflictes, ja que viuen junts i s'han de veure cada dia tant si com no.
Aleshores, rescatant documentació, dels meus companys de classe que van prhttp://www.blogger.com/img/blank.gifesentar l'article de mediació penitenciària i buscant diferents programes a veure si existeixen aquestes mediacions, me trobat que hi ha diversos programes de mediació, com per exemple un portat per la comunitat d'Aragò on ens parla de la mediació penal i penitenciària com a unitat. PEr tant trobem aquí uns apartats de justícia restaurativa, la mediació com instrument de justicia restaurativa, característiques de la mediació pena, conceptes i principis, límits, el rol de la persona mediadora,la dinàmica del procés, experiencies amb menors i majors, la mediació penitenciàr, conceptes i principis, límits, característiques, experiències existents.
És interessant que existeixi aquesta mediació, ja que com ens ha comentat el conferenciant Oriol, els educadors, porten un pinganillo que en cas de conflicte ells avisen i venen els de seguretat, de manera que es separen, per tant no existeix mediació, però si una prevenció com podem veure que ens ha comentat, ja que parlen i intenten solventar petits conflictes per tal que no arribi un de gran i que generi problemes dins de la presó.
El tema de la presó, és molt interessant i crec que un mediador seria perfecte per poder ensenyar als presoners a resoldre els seus conflictes d'una altre manera que no fos la separació en diferents móduls.
- Estar molt atent a les “espurnes ” principals d’un possible conflicte per tal que no vagi a més i que aquest no s'estengui fora de l’espai d’escola.
- Marcar als alumnes les seves funcions dins de l’aula, demanant que desconnectin dels problemes externs.
En el cas de situacions d'intolerància o racisme tallar-les
d’arrel en el moment que es donen i posteriorment parlar amb
l’intern per tal que no es tornin a repetir.
- Fer veure que d’escola és un espai d’ajuda ( del mestre als
alumnes o entre alumnes ) per tal de que cada alumne assoleixi
els objectius formatius.
- En el cas de situacions de drogodependència fer entendre a
l’alumne les seves obligacions dins l’aula i que aquestes s’han
de complir pel bon funcionament de l’activitat. ( Alumnes que
s’adormen per la medicació, que venen a l’escola i no tenen
ganes de fer res )"
Utilitzant aquestes paraules de conferenciant Oriol, he estat reflexionant sobre aquest tema i buscant si existeixen programes de mediació dins de la presò.
Personalment, es extrany o potser avui en dia una mica incoherent, que dins de la presó no existeixin persones que portin a terme una mediació, ja que dins de la presó és on probablement existeixin més conflictes, ja que viuen junts i s'han de veure cada dia tant si com no.
Aleshores, rescatant documentació, dels meus companys de classe que van prhttp://www.blogger.com/img/blank.gifesentar l'article de mediació penitenciària i buscant diferents programes a veure si existeixen aquestes mediacions, me trobat que hi ha diversos programes de mediació, com per exemple un portat per la comunitat d'Aragò on ens parla de la mediació penal i penitenciària com a unitat. PEr tant trobem aquí uns apartats de justícia restaurativa, la mediació com instrument de justicia restaurativa, característiques de la mediació pena, conceptes i principis, límits, el rol de la persona mediadora,la dinàmica del procés, experiencies amb menors i majors, la mediació penitenciàr, conceptes i principis, límits, característiques, experiències existents.
És interessant que existeixi aquesta mediació, ja que com ens ha comentat el conferenciant Oriol, els educadors, porten un pinganillo que en cas de conflicte ells avisen i venen els de seguretat, de manera que es separen, per tant no existeix mediació, però si una prevenció com podem veure que ens ha comentat, ja que parlen i intenten solventar petits conflictes per tal que no arribi un de gran i que generi problemes dins de la presó.
dilluns, 16 de maig del 2011
el meu guió de mediació.
1.- Hola!,Em dic Cristina. Soc la mediadora. Si voleu podem treballar amb vosaltres per resoldre aquest problema.
Al teu nom és?( mirant a una de les parts) i el teu? (mirant l’altre)
2.. Això és el que farem. Primerament, comentarem les regles que s’han de respectar. Després m’explicareu per torns el vostre problema des del vostre punt de vista. Jo us aniré fent preguntes per aclarir allò que ha passat i per estar segura de saber que us he entès bé. Aleshores us preguntaré sobre les idees que teniu per resoldre aquest problema i amb aquestes idees construirem una solució amb la que els dos esteu d’acord. Finalment, escriure’l i firmar-lo. Jo no us diré el que heu de fer, la decisió és vostre. Si en algun moment ho creiem necessari i estem tots d’acord, podem fer alguna sessió per separat amb cada un de vosaltres, que en el seu moment definirem les condicions.
3.- Tenim algunes regles sobre les que hem d’estar d’acord abans de començar:
Primera: esteu d’acord que heu vingut voluntàriament i tot el que digueu aquí serà confidencial? (esperem la resposta)
Segona: Esteu d’acord en escoltar-vos l’un a l’altre i no interrompre-us? (esperem la resposta)
Tercera: Esteu d’acord en no insultar-vos o agredir-vos, ni utilitzar un llenguatge ofensiu o mots per dirigir-nos l’un a l’altre? (esperem la resposta)
Quarta: Esteu d’acord en esforçar-vos en resoldre el problema, sent el màxim d’honestos i sincers que podeu?(esperem resposta)
Cinquena: Disposareu d’iguals espais de temps per comentar el vostre problema. Ho fixem en cinc minuts per cada un? (esperem resposta)
CUÉNTAME.
Qui vol començar?
Molt bé. Expliquem que ha passat? Com t’has sentit?.
Ens assegurem que no hi ha ningú més implicat en el problema.
Un cop acaben els dos d’explicar el seu problema pregunto si volen dir alguna cosa més. Si no volen dir res més, els hi faig un feedback del que m’han dit: així doncs si no ho he entès malament...
ACLARAR EL PROBLEMA.
Què vols dir amb..?
Perdona però no t’entenc. Podries explicar-ho un altre cop però de diferent manera?
De tot el que m’has explicat.. que és el més important per tu?
Parafraseig: he entès bé si dic...
T’has sentit traicionat/desil•lusionat?
(resumeix cada una de les posicions, sentiments..)
Jo entenc que en la vostra diferencia els teus interessos principals són(mirant a una de les parts) i els teus són... (mirant a l’altre)
- De quina manera/que/com/quan/ a on/quant/ qui exactament?
- Que pensaries/diries/faries si tu fossis l’altre?
- Comparant amb què?
- Que et fa creure això?
- Sempre? Mai? Tots? Ningú?
Tenir en compte:
RELACIONS/COMUNICACIÓ.
- Es veuen com amic o com a enemics?
- Podreu mantenir una relació pacífica o afectarà a qui els rodeja?
COMPROMÍS.
És el grau en el que s’involucren en la negociació, en el procés, en els acords i en les ganes d’arribar a una bona conclusió. Sempre ha de quedar explícit.
INTERESSOS.
Són les raons que ens porten a demanar el que volem. Per descobrir-los: perquè? Per a que el vols? O perquè el necessites?
LÍMITS.
- Que fareu si no ho acordei?
- Fins a quin punt us convé negociar?
LEGITIMITAT.
Identificar criteris justos i normes, ja que no es po fer res il•legal.
PROPOSAR SOLUCIONS.
Separar sempre el procés de crear les propostes, del d’avaluar i decidir quin és el més adequat i quin és el que respon més a les meves necessitats.
- Què és el que t’agradaria que passes com a resultat de la mediació?
- Com penses tu que això pot resoldre’s?
- Quins canvis proposaries?
- Què es podria canviar?
- Què és el que més us agradaria?
- Què podeu fer per resoldre el problema?
- Què passaria si?
- Què passa si no trobem una solució?
- Què és el pitjor que et podria passar?
- Esteu buscant guanys mutus?
- Com pots millorar la teva proposició per fer-la més acceptable per l’altre part?
- Què és el més important per tu?
Preguntes per la relació:
- Podreu continuar amb la vostra relació? Com? Podem millorar la relació?
Fer preguntes per garantitzar un acord just, convincent i satisfactori.
- Et sembla just?
- Es just per a l’altre?
- Creieu que així es resoldria el problema?
- Ningú es sent enganyat, ignorat?
- En quina circumstancia em convé retirar-me i no negociar?
Resumir les dos propostes, contemplant les necessitats.
Consultar a algú: Hauríem de consultar a algú abans de decidir?
ARRIBAR A UN ACORD.
- Podem considerar que el problema està resolt?
- Esteu disposat a firmar-lo?
Al teu nom és?( mirant a una de les parts) i el teu? (mirant l’altre)
2.. Això és el que farem. Primerament, comentarem les regles que s’han de respectar. Després m’explicareu per torns el vostre problema des del vostre punt de vista. Jo us aniré fent preguntes per aclarir allò que ha passat i per estar segura de saber que us he entès bé. Aleshores us preguntaré sobre les idees que teniu per resoldre aquest problema i amb aquestes idees construirem una solució amb la que els dos esteu d’acord. Finalment, escriure’l i firmar-lo. Jo no us diré el que heu de fer, la decisió és vostre. Si en algun moment ho creiem necessari i estem tots d’acord, podem fer alguna sessió per separat amb cada un de vosaltres, que en el seu moment definirem les condicions.
3.- Tenim algunes regles sobre les que hem d’estar d’acord abans de començar:
Primera: esteu d’acord que heu vingut voluntàriament i tot el que digueu aquí serà confidencial? (esperem la resposta)
Segona: Esteu d’acord en escoltar-vos l’un a l’altre i no interrompre-us? (esperem la resposta)
Tercera: Esteu d’acord en no insultar-vos o agredir-vos, ni utilitzar un llenguatge ofensiu o mots per dirigir-nos l’un a l’altre? (esperem la resposta)
Quarta: Esteu d’acord en esforçar-vos en resoldre el problema, sent el màxim d’honestos i sincers que podeu?(esperem resposta)
Cinquena: Disposareu d’iguals espais de temps per comentar el vostre problema. Ho fixem en cinc minuts per cada un? (esperem resposta)
CUÉNTAME.
Qui vol començar?
Molt bé. Expliquem que ha passat? Com t’has sentit?.
Ens assegurem que no hi ha ningú més implicat en el problema.
Un cop acaben els dos d’explicar el seu problema pregunto si volen dir alguna cosa més. Si no volen dir res més, els hi faig un feedback del que m’han dit: així doncs si no ho he entès malament...
ACLARAR EL PROBLEMA.
Què vols dir amb..?
Perdona però no t’entenc. Podries explicar-ho un altre cop però de diferent manera?
De tot el que m’has explicat.. que és el més important per tu?
Parafraseig: he entès bé si dic...
T’has sentit traicionat/desil•lusionat?
(resumeix cada una de les posicions, sentiments..)
Jo entenc que en la vostra diferencia els teus interessos principals són(mirant a una de les parts) i els teus són... (mirant a l’altre)
- De quina manera/que/com/quan/ a on/quant/ qui exactament?
- Que pensaries/diries/faries si tu fossis l’altre?
- Comparant amb què?
- Que et fa creure això?
- Sempre? Mai? Tots? Ningú?
Tenir en compte:
RELACIONS/COMUNICACIÓ.
- Es veuen com amic o com a enemics?
- Podreu mantenir una relació pacífica o afectarà a qui els rodeja?
COMPROMÍS.
És el grau en el que s’involucren en la negociació, en el procés, en els acords i en les ganes d’arribar a una bona conclusió. Sempre ha de quedar explícit.
INTERESSOS.
Són les raons que ens porten a demanar el que volem. Per descobrir-los: perquè? Per a que el vols? O perquè el necessites?
LÍMITS.
- Que fareu si no ho acordei?
- Fins a quin punt us convé negociar?
LEGITIMITAT.
Identificar criteris justos i normes, ja que no es po fer res il•legal.
PROPOSAR SOLUCIONS.
Separar sempre el procés de crear les propostes, del d’avaluar i decidir quin és el més adequat i quin és el que respon més a les meves necessitats.
- Què és el que t’agradaria que passes com a resultat de la mediació?
- Com penses tu que això pot resoldre’s?
- Quins canvis proposaries?
- Què es podria canviar?
- Què és el que més us agradaria?
- Què podeu fer per resoldre el problema?
- Què passaria si?
- Què passa si no trobem una solució?
- Què és el pitjor que et podria passar?
- Esteu buscant guanys mutus?
- Com pots millorar la teva proposició per fer-la més acceptable per l’altre part?
- Què és el més important per tu?
Preguntes per la relació:
- Podreu continuar amb la vostra relació? Com? Podem millorar la relació?
Fer preguntes per garantitzar un acord just, convincent i satisfactori.
- Et sembla just?
- Es just per a l’altre?
- Creieu que així es resoldria el problema?
- Ningú es sent enganyat, ignorat?
- En quina circumstancia em convé retirar-me i no negociar?
Resumir les dos propostes, contemplant les necessitats.
Consultar a algú: Hauríem de consultar a algú abans de decidir?
ARRIBAR A UN ACORD.
- Podem considerar que el problema està resolt?
- Esteu disposat a firmar-lo?
dilluns, 11 d’abril del 2011
Programa de prevenció
View more presentations from retoka.
Aquí podem veure la nostre presentació de l'article, on vam trobar interessant poder endinsar-nos al: que hi ha abans de fer mediació??
és com aquella frase de: "Vale más prevenir que curar". la mediació a nosaltres ens suposa com la reparació de fets, que tot i estar totalment d'acord a aquesta reparació perquè existeix un guanya-guanya, creiem que és necessàri que els alumnes aprenguin a que hi ha un abans d'arribar aquí. els professors, si ens fixem a l'àmbit formal, han d'estar preparats per poder treballar aquesta prevenció amb els alumnes, i com? doncs això el que ens presenta el programa.
El nostre article, ens ha ajudat a assumir que el conflicte més greu que existeix a les escoles i que es necessita prevenció és el buling. Avui en dia, això ja camina al nostre costat i, no per això ho hem de permetre. Els professors han d'estar al cas per poder preveure tot el que pugui passar a les classes i actuar en el moment necessari.
esperem que us agradi la nostra presentació!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)