es desenvolupa en el context públic. Es creen unes ordenances que regulen la convivència. Els que transgredeixen els multem.
Amb l'àmbit comunitari es toquen diverses institucions.
Es treballa amb la gestió alternativa de conflictes (GAC).
S'ha de visualitzar la mediació comunitària com la cerca de la convivència millor.
Aquesta mediació, implica programes específics, on el 90% dels mediadors són comunitàris
Aquesta mediació parteix del reconeixement i la reorganització, on no es preten modificar el conflicte, sinó a les persones perquè millorin el conflicte.
Personalment, crec que la mediació comunitària és important per una millora com pot ser en el barri o en el meu àmbit "el cau".
tot i això, crec que no ha de partir de les multes com s'assenyala anteriorment, ja que una mediació hauria d'ajudar-nos a millorar personalment, i si hi posem les multes l'únic que millorarem és el conflicte.
Crec, que la mediació ja es bona en si i no es necessari posar-li premis ni castigs, però crec que la mediació comunitària és molt difícil i molt personalitzada, per això seria necessari que cada poble o ciutat dispossessin dels mediadors comunitàris necessaris per portar la feina canalitzada i correcte.
dimecres, 25 de maig del 2011
dilluns, 23 de maig del 2011
jústicia juvenil
En santi, educador de l'Alzina (centre juvenil), ens parla del reglament que es porta a terme per entrar a dins d'un centre juvenil.
el més interessant, que coneixem alguns de nosaltres, ja que hem fet l'assignatura de pedagogia de la inadaptació social, és que els agressors menors d'edat, tenen la possibilitat de ser reeducats i per tant la mediació la consideren més factible, tot i això, cal dir que no sempre és així, ja que la mediació com sabem d'un bon principi és a partir del voluntariat i si el menor no està disposat a parlar amb la víctima i arribar a un acord no és porta a terme.
Aquest tipus de mediació el porta a terme SMAT (servei de mediació i assessorament tècnic) el qual, a partir dels informes que se'ls i dona han de decidir si fan mediació o passen el nen a l'assessorament tècnic el qual s'haura de tramitar papers per passar pels jutjats.
El que hi ha d'interessant en aquesta mediació, és que el menor pot restaruar el mal que ha fet i sentir empatía per la víctima. A més a més, és una oportunitat perquè la víctima també coneixi perquè el menor ha fet això i si es pot arribar a un acord.
En Jaume, ens va presentar diferents casos de mediació portada a terme amb el SMAT i és curiós veure com en alguns casos la mediació és fantàstica i no s'ha d'arribar per un jutjat i d'altres que no serveix de res i finalment s'ha de passar-hi.
Tot i això cal dir que no tots passen per mediació, depèn del delicte que has comés, per tant hi haurà gent que no optarà per aquesta opció: La mediació.
Vull comentar, que tenim regulat la justícia juvenil a la llei 5/2000.
el més interessant, que coneixem alguns de nosaltres, ja que hem fet l'assignatura de pedagogia de la inadaptació social, és que els agressors menors d'edat, tenen la possibilitat de ser reeducats i per tant la mediació la consideren més factible, tot i això, cal dir que no sempre és així, ja que la mediació com sabem d'un bon principi és a partir del voluntariat i si el menor no està disposat a parlar amb la víctima i arribar a un acord no és porta a terme.
Aquest tipus de mediació el porta a terme SMAT (servei de mediació i assessorament tècnic) el qual, a partir dels informes que se'ls i dona han de decidir si fan mediació o passen el nen a l'assessorament tècnic el qual s'haura de tramitar papers per passar pels jutjats.
El que hi ha d'interessant en aquesta mediació, és que el menor pot restaruar el mal que ha fet i sentir empatía per la víctima. A més a més, és una oportunitat perquè la víctima també coneixi perquè el menor ha fet això i si es pot arribar a un acord.
En Jaume, ens va presentar diferents casos de mediació portada a terme amb el SMAT i és curiós veure com en alguns casos la mediació és fantàstica i no s'ha d'arribar per un jutjat i d'altres que no serveix de res i finalment s'ha de passar-hi.
Tot i això cal dir que no tots passen per mediació, depèn del delicte que has comés, per tant hi haurà gent que no optarà per aquesta opció: La mediació.
Vull comentar, que tenim regulat la justícia juvenil a la llei 5/2000.
dimecres, 18 de maig del 2011
Xerrada Oriol
"A nivell de centre o des de la nostra formació com a mestres no hem rebut en la majoria de casos una formació o assessorament per afrontar aquestes situacions de conflicte, i en molts casos l’ experiència pròpia i el fet d’anar-nos trobant amb elles fa que anem adquirint eines per resoldre aquestes situacions problemàtiques.
- Estar molt atent a les “espurnes ” principals d’un possible conflicte per tal que no vagi a més i que aquest no s'estengui fora de l’espai d’escola.
- Marcar als alumnes les seves funcions dins de l’aula, demanant que desconnectin dels problemes externs.
En el cas de situacions d'intolerància o racisme tallar-les
d’arrel en el moment que es donen i posteriorment parlar amb
l’intern per tal que no es tornin a repetir.
- Fer veure que d’escola és un espai d’ajuda ( del mestre als
alumnes o entre alumnes ) per tal de que cada alumne assoleixi
els objectius formatius.
- En el cas de situacions de drogodependència fer entendre a
l’alumne les seves obligacions dins l’aula i que aquestes s’han
de complir pel bon funcionament de l’activitat. ( Alumnes que
s’adormen per la medicació, que venen a l’escola i no tenen
ganes de fer res )"
Utilitzant aquestes paraules de conferenciant Oriol, he estat reflexionant sobre aquest tema i buscant si existeixen programes de mediació dins de la presò.
Personalment, es extrany o potser avui en dia una mica incoherent, que dins de la presó no existeixin persones que portin a terme una mediació, ja que dins de la presó és on probablement existeixin més conflictes, ja que viuen junts i s'han de veure cada dia tant si com no.
Aleshores, rescatant documentació, dels meus companys de classe que van prhttp://www.blogger.com/img/blank.gifesentar l'article de mediació penitenciària i buscant diferents programes a veure si existeixen aquestes mediacions, me trobat que hi ha diversos programes de mediació, com per exemple un portat per la comunitat d'Aragò on ens parla de la mediació penal i penitenciària com a unitat. PEr tant trobem aquí uns apartats de justícia restaurativa, la mediació com instrument de justicia restaurativa, característiques de la mediació pena, conceptes i principis, límits, el rol de la persona mediadora,la dinàmica del procés, experiencies amb menors i majors, la mediació penitenciàr, conceptes i principis, límits, característiques, experiències existents.
És interessant que existeixi aquesta mediació, ja que com ens ha comentat el conferenciant Oriol, els educadors, porten un pinganillo que en cas de conflicte ells avisen i venen els de seguretat, de manera que es separen, per tant no existeix mediació, però si una prevenció com podem veure que ens ha comentat, ja que parlen i intenten solventar petits conflictes per tal que no arribi un de gran i que generi problemes dins de la presó.
El tema de la presó, és molt interessant i crec que un mediador seria perfecte per poder ensenyar als presoners a resoldre els seus conflictes d'una altre manera que no fos la separació en diferents móduls.
- Estar molt atent a les “espurnes ” principals d’un possible conflicte per tal que no vagi a més i que aquest no s'estengui fora de l’espai d’escola.
- Marcar als alumnes les seves funcions dins de l’aula, demanant que desconnectin dels problemes externs.
En el cas de situacions d'intolerància o racisme tallar-les
d’arrel en el moment que es donen i posteriorment parlar amb
l’intern per tal que no es tornin a repetir.
- Fer veure que d’escola és un espai d’ajuda ( del mestre als
alumnes o entre alumnes ) per tal de que cada alumne assoleixi
els objectius formatius.
- En el cas de situacions de drogodependència fer entendre a
l’alumne les seves obligacions dins l’aula i que aquestes s’han
de complir pel bon funcionament de l’activitat. ( Alumnes que
s’adormen per la medicació, que venen a l’escola i no tenen
ganes de fer res )"
Utilitzant aquestes paraules de conferenciant Oriol, he estat reflexionant sobre aquest tema i buscant si existeixen programes de mediació dins de la presò.
Personalment, es extrany o potser avui en dia una mica incoherent, que dins de la presó no existeixin persones que portin a terme una mediació, ja que dins de la presó és on probablement existeixin més conflictes, ja que viuen junts i s'han de veure cada dia tant si com no.
Aleshores, rescatant documentació, dels meus companys de classe que van prhttp://www.blogger.com/img/blank.gifesentar l'article de mediació penitenciària i buscant diferents programes a veure si existeixen aquestes mediacions, me trobat que hi ha diversos programes de mediació, com per exemple un portat per la comunitat d'Aragò on ens parla de la mediació penal i penitenciària com a unitat. PEr tant trobem aquí uns apartats de justícia restaurativa, la mediació com instrument de justicia restaurativa, característiques de la mediació pena, conceptes i principis, límits, el rol de la persona mediadora,la dinàmica del procés, experiencies amb menors i majors, la mediació penitenciàr, conceptes i principis, límits, característiques, experiències existents.
És interessant que existeixi aquesta mediació, ja que com ens ha comentat el conferenciant Oriol, els educadors, porten un pinganillo que en cas de conflicte ells avisen i venen els de seguretat, de manera que es separen, per tant no existeix mediació, però si una prevenció com podem veure que ens ha comentat, ja que parlen i intenten solventar petits conflictes per tal que no arribi un de gran i que generi problemes dins de la presó.
dilluns, 16 de maig del 2011
el meu guió de mediació.
1.- Hola!,Em dic Cristina. Soc la mediadora. Si voleu podem treballar amb vosaltres per resoldre aquest problema.
Al teu nom és?( mirant a una de les parts) i el teu? (mirant l’altre)
2.. Això és el que farem. Primerament, comentarem les regles que s’han de respectar. Després m’explicareu per torns el vostre problema des del vostre punt de vista. Jo us aniré fent preguntes per aclarir allò que ha passat i per estar segura de saber que us he entès bé. Aleshores us preguntaré sobre les idees que teniu per resoldre aquest problema i amb aquestes idees construirem una solució amb la que els dos esteu d’acord. Finalment, escriure’l i firmar-lo. Jo no us diré el que heu de fer, la decisió és vostre. Si en algun moment ho creiem necessari i estem tots d’acord, podem fer alguna sessió per separat amb cada un de vosaltres, que en el seu moment definirem les condicions.
3.- Tenim algunes regles sobre les que hem d’estar d’acord abans de començar:
Primera: esteu d’acord que heu vingut voluntàriament i tot el que digueu aquí serà confidencial? (esperem la resposta)
Segona: Esteu d’acord en escoltar-vos l’un a l’altre i no interrompre-us? (esperem la resposta)
Tercera: Esteu d’acord en no insultar-vos o agredir-vos, ni utilitzar un llenguatge ofensiu o mots per dirigir-nos l’un a l’altre? (esperem la resposta)
Quarta: Esteu d’acord en esforçar-vos en resoldre el problema, sent el màxim d’honestos i sincers que podeu?(esperem resposta)
Cinquena: Disposareu d’iguals espais de temps per comentar el vostre problema. Ho fixem en cinc minuts per cada un? (esperem resposta)
CUÉNTAME.
Qui vol començar?
Molt bé. Expliquem que ha passat? Com t’has sentit?.
Ens assegurem que no hi ha ningú més implicat en el problema.
Un cop acaben els dos d’explicar el seu problema pregunto si volen dir alguna cosa més. Si no volen dir res més, els hi faig un feedback del que m’han dit: així doncs si no ho he entès malament...
ACLARAR EL PROBLEMA.
Què vols dir amb..?
Perdona però no t’entenc. Podries explicar-ho un altre cop però de diferent manera?
De tot el que m’has explicat.. que és el més important per tu?
Parafraseig: he entès bé si dic...
T’has sentit traicionat/desil•lusionat?
(resumeix cada una de les posicions, sentiments..)
Jo entenc que en la vostra diferencia els teus interessos principals són(mirant a una de les parts) i els teus són... (mirant a l’altre)
- De quina manera/que/com/quan/ a on/quant/ qui exactament?
- Que pensaries/diries/faries si tu fossis l’altre?
- Comparant amb què?
- Que et fa creure això?
- Sempre? Mai? Tots? Ningú?
Tenir en compte:
RELACIONS/COMUNICACIÓ.
- Es veuen com amic o com a enemics?
- Podreu mantenir una relació pacífica o afectarà a qui els rodeja?
COMPROMÍS.
És el grau en el que s’involucren en la negociació, en el procés, en els acords i en les ganes d’arribar a una bona conclusió. Sempre ha de quedar explícit.
INTERESSOS.
Són les raons que ens porten a demanar el que volem. Per descobrir-los: perquè? Per a que el vols? O perquè el necessites?
LÍMITS.
- Que fareu si no ho acordei?
- Fins a quin punt us convé negociar?
LEGITIMITAT.
Identificar criteris justos i normes, ja que no es po fer res il•legal.
PROPOSAR SOLUCIONS.
Separar sempre el procés de crear les propostes, del d’avaluar i decidir quin és el més adequat i quin és el que respon més a les meves necessitats.
- Què és el que t’agradaria que passes com a resultat de la mediació?
- Com penses tu que això pot resoldre’s?
- Quins canvis proposaries?
- Què es podria canviar?
- Què és el que més us agradaria?
- Què podeu fer per resoldre el problema?
- Què passaria si?
- Què passa si no trobem una solució?
- Què és el pitjor que et podria passar?
- Esteu buscant guanys mutus?
- Com pots millorar la teva proposició per fer-la més acceptable per l’altre part?
- Què és el més important per tu?
Preguntes per la relació:
- Podreu continuar amb la vostra relació? Com? Podem millorar la relació?
Fer preguntes per garantitzar un acord just, convincent i satisfactori.
- Et sembla just?
- Es just per a l’altre?
- Creieu que així es resoldria el problema?
- Ningú es sent enganyat, ignorat?
- En quina circumstancia em convé retirar-me i no negociar?
Resumir les dos propostes, contemplant les necessitats.
Consultar a algú: Hauríem de consultar a algú abans de decidir?
ARRIBAR A UN ACORD.
- Podem considerar que el problema està resolt?
- Esteu disposat a firmar-lo?
Al teu nom és?( mirant a una de les parts) i el teu? (mirant l’altre)
2.. Això és el que farem. Primerament, comentarem les regles que s’han de respectar. Després m’explicareu per torns el vostre problema des del vostre punt de vista. Jo us aniré fent preguntes per aclarir allò que ha passat i per estar segura de saber que us he entès bé. Aleshores us preguntaré sobre les idees que teniu per resoldre aquest problema i amb aquestes idees construirem una solució amb la que els dos esteu d’acord. Finalment, escriure’l i firmar-lo. Jo no us diré el que heu de fer, la decisió és vostre. Si en algun moment ho creiem necessari i estem tots d’acord, podem fer alguna sessió per separat amb cada un de vosaltres, que en el seu moment definirem les condicions.
3.- Tenim algunes regles sobre les que hem d’estar d’acord abans de començar:
Primera: esteu d’acord que heu vingut voluntàriament i tot el que digueu aquí serà confidencial? (esperem la resposta)
Segona: Esteu d’acord en escoltar-vos l’un a l’altre i no interrompre-us? (esperem la resposta)
Tercera: Esteu d’acord en no insultar-vos o agredir-vos, ni utilitzar un llenguatge ofensiu o mots per dirigir-nos l’un a l’altre? (esperem la resposta)
Quarta: Esteu d’acord en esforçar-vos en resoldre el problema, sent el màxim d’honestos i sincers que podeu?(esperem resposta)
Cinquena: Disposareu d’iguals espais de temps per comentar el vostre problema. Ho fixem en cinc minuts per cada un? (esperem resposta)
CUÉNTAME.
Qui vol començar?
Molt bé. Expliquem que ha passat? Com t’has sentit?.
Ens assegurem que no hi ha ningú més implicat en el problema.
Un cop acaben els dos d’explicar el seu problema pregunto si volen dir alguna cosa més. Si no volen dir res més, els hi faig un feedback del que m’han dit: així doncs si no ho he entès malament...
ACLARAR EL PROBLEMA.
Què vols dir amb..?
Perdona però no t’entenc. Podries explicar-ho un altre cop però de diferent manera?
De tot el que m’has explicat.. que és el més important per tu?
Parafraseig: he entès bé si dic...
T’has sentit traicionat/desil•lusionat?
(resumeix cada una de les posicions, sentiments..)
Jo entenc que en la vostra diferencia els teus interessos principals són(mirant a una de les parts) i els teus són... (mirant a l’altre)
- De quina manera/que/com/quan/ a on/quant/ qui exactament?
- Que pensaries/diries/faries si tu fossis l’altre?
- Comparant amb què?
- Que et fa creure això?
- Sempre? Mai? Tots? Ningú?
Tenir en compte:
RELACIONS/COMUNICACIÓ.
- Es veuen com amic o com a enemics?
- Podreu mantenir una relació pacífica o afectarà a qui els rodeja?
COMPROMÍS.
És el grau en el que s’involucren en la negociació, en el procés, en els acords i en les ganes d’arribar a una bona conclusió. Sempre ha de quedar explícit.
INTERESSOS.
Són les raons que ens porten a demanar el que volem. Per descobrir-los: perquè? Per a que el vols? O perquè el necessites?
LÍMITS.
- Que fareu si no ho acordei?
- Fins a quin punt us convé negociar?
LEGITIMITAT.
Identificar criteris justos i normes, ja que no es po fer res il•legal.
PROPOSAR SOLUCIONS.
Separar sempre el procés de crear les propostes, del d’avaluar i decidir quin és el més adequat i quin és el que respon més a les meves necessitats.
- Què és el que t’agradaria que passes com a resultat de la mediació?
- Com penses tu que això pot resoldre’s?
- Quins canvis proposaries?
- Què es podria canviar?
- Què és el que més us agradaria?
- Què podeu fer per resoldre el problema?
- Què passaria si?
- Què passa si no trobem una solució?
- Què és el pitjor que et podria passar?
- Esteu buscant guanys mutus?
- Com pots millorar la teva proposició per fer-la més acceptable per l’altre part?
- Què és el més important per tu?
Preguntes per la relació:
- Podreu continuar amb la vostra relació? Com? Podem millorar la relació?
Fer preguntes per garantitzar un acord just, convincent i satisfactori.
- Et sembla just?
- Es just per a l’altre?
- Creieu que així es resoldria el problema?
- Ningú es sent enganyat, ignorat?
- En quina circumstancia em convé retirar-me i no negociar?
Resumir les dos propostes, contemplant les necessitats.
Consultar a algú: Hauríem de consultar a algú abans de decidir?
ARRIBAR A UN ACORD.
- Podem considerar que el problema està resolt?
- Esteu disposat a firmar-lo?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)